Vam endinsar-nos en terres feréstegues, havent fet els debers el dia abans contra el Cabacés. Per entrar més en la dinàmica la nit anterior la vam amanir amb un bon àpat al Cafè. Jugar amb aquella mena de búnquer mai se'ns ha donat del tot bé i més últimament . Les extravagàncies d'algun membre de l'equip rival sempre ens han fet més mal que bé, i el dissabte no en va ser una excepció.
No se'ns veia còmodes i en Piro, gran artifex de la victòria es va haver "d'empleiar" als xuts del sempre contundent capità del Pratdip. El ritme, la intensitat i les ocasions anaven caient de costat riudecanyenc però era impossible amagar el ruc. Cap de les combinacions de jugadors possibles va fer decantar la balança durant el primer temps. No servia de res l'exhibició contra el Cabacés si feiem la pepa contra l'últim destacat, una condició que no semblava ostentar. El partit va entrar en una dinàmica molt lletja a partir del 0-1, un jugador en concret es va encarregar d'encendre la ira per part del vestidor visitant. L'allau de colzes, patades i busca raons va ser d'escàndol sempre amb la inestimable col.laboració del seu company extracomunitàri que semblava que enguany la quartera no havia estat tant fructífera per la seva butxaca. Amb tant de rebombori el Pratdip va igualar. El Jm Pou no sabia com tallar-ho i el "sigan sigan" era la seva carta de presentació. El patiment s'apoderava de les nostres mens, però un jove amb seni de veterà (Gomis) va provocar una falta molt perillosa. Era la última oportunitat que l'Antrax va resoldre amb senyora fava que tancava el marcador i el partit. Els esdeveniments posteriors deixem-los per les tertúlies post-partit.
L'1*1
Piro-> inmens
David-> agredit
Arnau-> bon no definidor
Seuba-> posant ordre per allí
Pol-> li va faltar el gol
Jacob-> li va faltar el gol2
Lluis-> despedida amb nota
Antra-> l'amo de la sang freda
No se'ns veia còmodes i en Piro, gran artifex de la victòria es va haver "d'empleiar" als xuts del sempre contundent capità del Pratdip. El ritme, la intensitat i les ocasions anaven caient de costat riudecanyenc però era impossible amagar el ruc. Cap de les combinacions de jugadors possibles va fer decantar la balança durant el primer temps. No servia de res l'exhibició contra el Cabacés si feiem la pepa contra l'últim destacat, una condició que no semblava ostentar. El partit va entrar en una dinàmica molt lletja a partir del 0-1, un jugador en concret es va encarregar d'encendre la ira per part del vestidor visitant. L'allau de colzes, patades i busca raons va ser d'escàndol sempre amb la inestimable col.laboració del seu company extracomunitàri que semblava que enguany la quartera no havia estat tant fructífera per la seva butxaca. Amb tant de rebombori el Pratdip va igualar. El Jm Pou no sabia com tallar-ho i el "sigan sigan" era la seva carta de presentació. El patiment s'apoderava de les nostres mens, però un jove amb seni de veterà (Gomis) va provocar una falta molt perillosa. Era la última oportunitat que l'Antrax va resoldre amb senyora fava que tancava el marcador i el partit. Els esdeveniments posteriors deixem-los per les tertúlies post-partit.
L'1*1
Piro-> inmens
David-> agredit
Arnau-> bon no definidor
Seuba-> posant ordre per allí
Pol-> li va faltar el gol
Jacob-> li va faltar el gol2
Lluis-> despedida amb nota
Antra-> l'amo de la sang freda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu el vulguis, sense faltar....